LE SIXIÈME WEEK-END


Vendredi, nous n'avons pas fait grand-chose. Comme presque tous les jours, premier petit déjeuner, cartes à jouer et autre jeu ... Et après avoir mangé presque pareil.

Mais déjà le soir, après le dîner, nous avons pris la voiture. Avant de partir, elle a essayé de m'expliquer ce que nous allions faire mais je n'ai pas compris. Elle m’avait dit quelque chose sur son amie et les portables, mais après presque une heure dans la voiture, nous sommes arrivés dans une ville. Nous nous sommes arrêtés devant un casino. Nous n'y sommes pas allés, bien sûr. Nous l'avons regardé de l'extérieur. C'était très grand, il y avait deux étages et un très grand parking. En bas, il y avait des magasins vus de l'extérieur, mais uniquement sur les côtés. Au milieu, on pouvait voir un escalier rouge. En dehors de cela, vous ne pouvais rien voir d'autre à l'intérieur. Mais à l'extérieur, il y avait une terrasse entièrement éclairée à l'étage, et la façade était également illuminé.

Nous sommes remontés dans la voiture et après quelques tours de plus dans la ville, nous avons décidé de rentrer chez nous. À la sortie de la ville, il y avait un hippodrome, avec des terrains des deux côtés de la route et un très grand champ. Alors que nous avançons dans la voiture, nous avons continué à voir l'hippodrome. Il était très grand.

Nous sommes rentrés vers minuit, elle m'a dit que ça devait être normal car selon son professeur, en Espagne on dîne à onze heures et on se couche vers cette heure. Je lui ai dit, au moins chez moi, que ça ne passe pas comme ça. 

Le samedi matin nous sommes allés dans une fromagerie, en chemin je dirais que nous nous sommes perdues sur la route mais finalement nous sommes bien arrivés. A l'entrée se trouvait un beau vieux camion bleu. Au début, je ne pensais pas que nous irions dans une fabrique.

Nous sommes d'abord entrés à l'intérieur et avons trouvé une statue de vache et un écran tactile afin que nous puissions peindre une vache dessinée comme la statue. Ensuite, il y avait des panneaux avec une petite introduction, puis nous sommes entrés.

Nous avons vu comment les machines fonctionnaient, toujours sous la supervision d'un humain. Et quand il n'y avait personne les machines étaient éteintes. Nous sommes passés devant une pièce où le lait était fermenté et transformé en fromage. Après cela, nous avons atteint la fin où une boutique de souvenirs nous attendait. Mais le seul souvenir que nous avons acheté était des fromages.

Le samedi après-midi, on m'a demandé si je voulais les accompagner pour acheter des choses et je n’ai pas refusé. Nous sommes d'abord allés dans un Lidl, j'étais très bien dans la voiture et à l'extérieur, il faisait froid, donc ils m'ont laissé rester à l'intérieur pendant qu'ils faisaient leurs courses.

Ensuite, nous sommes allés à Decathlon. Il était beaucoup plus grand que Mollet. À l'entrée seulement, il y avait une espace de jeux à l'intérieur avec, par exemple : un toboggan, des trampolines, un mur d'escalade ...

Une fois que nous avons dépassé cette zone, nous sommes allés directement au fond. Les vêtements de camouflage étaient là, je suppose qu’ils sont pour chasser car ce n'est pas interdit ici. Parfois, on peut écouter un coup de feu, très loin, je pense. Quand nous avons eu la voiture, nous sommes rentrés à la maison mais seulement pour quelques minutes parce que juste après notre départ.

Nous sommes rentrés chez son oncle. Après deux heures à parler sans rien faire d'autre, vers 21h, ils ont décidé de mettre la viande au four. Donc vers 21h45 nous avons commencé à manger du bœuf avec des frites, il y avait aussi des haricots tendres mais je n’en voulais pas. A onze heures, nous sommes rentrés chez nous. Et j'étais vraiment fatigué.

Dimanche je me suis levé un peu plus tard mais tout aussi tôt. Nous avons pris la voiture et deux heures plus tard nous sommes arrivés au parking du Mont Saint Michel. Alors nous sommes montrées dans une espèce de tram qui nous a emmenées jusqu’à le mont Saint Michel. De loin, il se ressemblait au château des films Disney. 

16 gardes étaient à l'entrée mais aucun ne nous a dit rien, nous sommes donc entrés. Pendant toute la route il y avait beaucoup de magasins. Nous ne nous sommes pas arrêtés car nous les regardions à notre retour et cela semblait juste. Nous sommes montées et Adeline et moi étions en avance sur ses parents alors ils nous ont dit de monter au Mont Saint Michel et ils nous attendraient dans le village.

Nous avons monté quelques marches et nous sommes arrivées à l'entrée. Je ne sais pas si nous avons eu de la chance ou s'ils le savaient déjà mais le premier dimanche du mois, l'entrée était gratuite donc nous n'avons rien eu à payer. Nous avons pris le billet et avons continué à monter les escaliers jusqu'à nous sommes arrivées dans une espèce de « place » en haut. Ce n'était pas la partie la plus élevée mais c'était assez élevé. Les vues étaient spectaculaires. Mais à partir de là, vous pouviez voir une île que nous pouvions également voir de l'autre côté du monastère, donc je suis un peu désorienté.

Après cela, nous avons suivi le map à l'intérieur du monastère. Nous avons vu le jardin intérieur, plusieurs chambres dont nous ne savions pas pourquoi elles servaient et, la chambre d'amis qui était généralement pour des rois. La chambre était très grande mais plus que la chambre c’était la salle à manger. D'un côté, il y avait deux cheminées. Elles étaient gigantesques. Où allait le bois de chauffage, une dizaine de personnes étaient bien placées. Nous avons terminé tout l'itinéraire. La vérité est que je n'étais pas trop fatigué et nous avions monté et descendu beaucoup d’escaliers.

Quand je suis parti, j'aurais aimé aller visiter les donjons, mais il fallait le payer. Nous sommes revenues avec la famille et avons pu voir quelques magasins. Je n'ai pas vu beaucoup de magasins mais ils ont plus ou moins les mêmes prix sur les porte-clés et ils n'étaient pas vraiment bon marché.
Une fois la visite avoir terminée, nous avons repris le tram et sommes retournés à la voiture. Avant qu'on ne monte, il commencer à pleuvoir et nous nous étions très mouillés en quelques secondes.

Sur le chemin du retour, nous avions traversé un village, Saint Malo, où il y avait aussi un château et on pouvait voir le mur juste à côté du port. IL était beaucoup plus grand que l'autre et elle se voit beaucoup mieux, ce qui est également possible car elle est en pleine ville et non au milieu du terrain.
Il y avait un bateau amarré dans le port, il ressemblait à un bateau pirate mais peint de couleurs colorées.

Je n'ai pas pu dormir mais le voyage a été rapide. Nous sommes finalement rentrés à la maison et ils m'ont demandé si je voulais sortir de la voiture ou si je voulais rester. Je pensais que nous irions ailleurs après mais je suis aussi descendu pour laisser des choses dans la chambre. Quand j’ai fini, j'ai vu dans la cuisine que la voiture partait et je ne comprenais rien alors j'ai demandé à Adeline et elle m'a dit que seuls ses parents quittaient la maison pour voir ses grands-parents.

Jusqu'à ce qu’ils arrivent, j'étais dans la chambre pour me reposer un moment. Et après le dîner, je me suis soudainement couché parce que le lendemain, nous devons recommencer les cours !






Durant el divendres no vam fer gran cosa. Més o menys el de cada dia, primer esmorzar, jugar una estona a cartes i a algun altre joc... I després de dinar quasi quasi el mateix. 

Però ja per la nit, després de sopar vam agafar el cotxe. Abans de marxar em van intentar explicar què anàvem a fer però no ho vaig acabar d’entendre. Em dir alguna cosa sobre la amiga de la Adeline i del mòbils però després de quasi una hora en el cotxe vam arribar a una ciutat. Vam parar davant d’un casino. No vam entrar, es clar. El vam mirar des de fora. Era molt gran, tenia dos pisos a més d’un pàrquing molt gran. En el pis de baix hi havia botigues que es veien des de fora, però només en els laterals. Al mig es podia veure una escala vermella. A part d’això no es podia veure res més de l’interior. Però per fora, en el pis de dalt hi havia una terrassa tota il·luminada i la façana també estava plena de llums. 

Vam tornar a pujar al cotxe, i despès de fer algunes voltes més per la ciutat ja vam decidir tornar cap a casa. A la sortida de la ciutat hi havia un hipòdrom, amb terrenys a banda i banda de la carretera i un descampat molt gran. A mesura que avançàvem amb el cotxe seguíem veient l’hipòdrom. Era molt gran.  

Vam arribar a casa sobre les dotze passades, ella em va dir que per mi això deuria ser normal perquè segons la seva professora, a espanya sopem a les onze i pico i ens anem a dormir sobre aquella hora. Jo li vaig dir que, al menys, a casa meva això no passava. 

Dissabte al matí vam marxar a una formatgeria, pel camí diria que ens vam equivocar de carretera però al final vam arribar bé. A l’entrada hi havia una camioneta blava antiga molt guapa. Al principi no em pensava que aniríem a una fabrica de formatges.

Primer vam entrar, i ens vam trobar una estàtua d’una vaca i una pantalla tàctil per poder pintar un dibuix d’una vaca com l’estàtua. Després hi havia uns panells amb una petita introducció i tot seguit ja vam entrar. 

Vam veure com treballaven les màquines, sempre sota la supervisió d’un humà. Sinó hi havia ningú les màquines s’apagaven. Vam passar pel costat d’unes sales on es fermentava la llet i es convertia en formatge. Després d’això ja vam arribar al final on ens esperava una botiga de record. Però l’únic record que vam comprar van ser uns formatges. 

Dissabte a la tarda em van dir si volia acompanyar-los a comprar algunes coses i no m'hi vaig negar pas. Primer vam anar a un Lidl, jo estava molt bé en el cotxe i a fora feia fred així que em van deixar quedar-me a dins mentre ells compraven.

Després vam anar al Decathlon. Era molt més gran que el de Mollet. Només a la entrada hi havia una zona de jocs al interior on hi havia per exemple: un tobogan, uns matalassos per saltat, una paret d'escalada...

Una vegada vam haver passat aquella zona vam anar directament al fons. Allà hi havia la roba de camuflatge, suposo que per caçar ja que aquí no està pas prohibit. A vegades s'escolta algun tret, lluny, o això crec. Quan vam agafar el cotxe vam anar a casa però només per agafar unes coses perquè just després vam tornar a marxar-

Vam arribar a casa el seu tiet. Després d'estar dues hores parlant sense fer res més, sobre les 21h00, van decidir posar la carn al forn. Així que sobre les 21h45 vam començar a menjar la carn amb patates, també hi havia mongeta tendra però no em venia gaire de gust. Sobre les onze vam tornar a casa. I jo estava cansadíssima. 

Diumenge  vaig llevar una mica més tard però igualment d'hora. Vam agafar el cotxe i dues hores més tard vam arribar al pàrquing del mont Sant Michel. Vam aparcar i llavors vam agafar una mena de trenet que ens va portar fins al mont sant Michel. Des de lluny semblava ben bé el castell del començament de les pel·lícules Disney. 

Només a l'entrada hi havia una 16 guàrdies però cap ens va dir res, així que vam entrar tot normal. Tot el carrer a munt eren botigues. No vam parar a cap perquè les miraríem a la tornada i em va semblar just.  Era pujada i l'Adeline i jo anàvem més avançades que els seus pares així que ens van dir que pugéssim nosaltres al mont Sant Michel i que ells ens esperarien a baix al poble. 

Vam pujar unes quantes escales i vam arribar a l'entrada. No sé si vam tenir sort o ja ho sabien però el primer diumenge de mes, l'entrada era gratuïta així que no vam tenir que pagar res. Vam agafar el tiquet i vam seguir pujant escales fins que vam arribar a un terrat. No era la part més alta però estava bastant amunt. Les vistes eren espectaculars. Però des de allà es podia veure una illa que també podíem veure des de una altra banda del monestir així que em vaig desorientar una mica.
 Després d’això vam seguir el mapa per l’interior del monestir. Vam veure el jardí interior, varies sales que no vam saber per que eren i la sala d’invitats que normalment eren reis. La sala era molt gran però més que una habitació semblava el menjador. En un lateral hi havia dues xemeneies. Eren gegantines. On hi anava la llenya hi cabien unes 10 persones ben bé. Vam acabar de fer tot el recorregut. La veritat es que no estava gaire cansada, i havíem pujat i baixat un fotimer d’escales. 

Al sortir m’hagués agradat anar també a visitar les masmorres però s’havia de pagar. Vam tornar pel 
mateix camí i vaig poder veure algunes botigues. No he vist moltes botigues però més o menys tenien 
totes els mateixos preus en els clauers i no era que fossin precisament barats.
 
Una vegada vam acabar la visita vam tornar a agafar el tram i vam tornar al cotxe. Abans de pujar-hi 
es va posar a ploure molt i ens vam mullar en qüestió de segons. 
A la tornada vam passar per un poble, Sant Malo , també hi havia hagut un castell i es podia veure la 
muralla just al costat del port. Era molt més alta que l’altra i estava molt millor, també pot ser perquè 
està just en una ciutat i no al mig del camp. 
 
Hi havia un vaixell atracat al port, semblava un vaixell pirata però tot pintat de colors vistosos.  
No em vaig poder dormir però el viatge se’m va passar ràpid. Finalment vam arribar a casa i em van 
preguntar 
si jo volia baixar del cotxe o em volia quedar. Jo em pensava que aniríem a algun lloc més però 
igualment vaig baixar per anar a deixar algunes coses a l’habitació. Al baixar vaig veure des de la 
cuina que el cotxe marxava i no vaig entendre res així que li vaig preguntar a l’Adeline i em va dir que 
només marxaven els seus pares a casa els seus avis. 
 
Fins que van arribar jo vaig estar a l’habitació descansant una estona. I després de sopar me’n vaig 
anar a dormir de cop ja que l’endemà  ja començàvem les classes.
 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA PREMIÈRE SEMAINE

LA DERNIÈRE SEMAINE