LA DEUXIÈME SEMAINE
Depuis que nous
avons commencé, je n'ai pas fait de biologie ni de physique et chimie pourquoi
les professeurs ne viennent pas, ici en France les grèves sont très sérieuses.
Finalement, j'ai pu quitter la technologie. J'ai quitté aussi la géographie car
c'était très compliqué et différent de comme nous la faisons en Catalogne.
Lundi, nous sommes allés aux musculations, qui est deux heures par semaine.
Nous faisons machines. À la fin du cours, il pleuvait et ni Carla ni moi ne
portions de parapluies, alors nous avons marché sous la pluie pendant 15 minutes
jusqu’à nous sommes arrivées le lycée. Nous nous sommes mouillées évidemment, mais
c'était amusant.
Les repas semblent être alternes ; un jour la nourriture est bonne et le lendemain
non. Mais tout est comestible.
J'aime vraiment les horaires, ne pas aller en classe quand le professeur est
absent nous donne tranquillité et liberté. Quand nous avons dit à les françaises
qu'en Catalogne ce n'était pas le cas, qu'un autre professeur venait le remplacer,
ils ont pris un certain temps pour réagir et je dirais qu'elles n'aimaient pas
beaucoup l'idée. Je pense que je ne m’oublierai jamais de sa réaction.
Il m'a surpris que le même jour nous puissions répéter le sujet. La plupart des
femmes vont avec un sac au lieu d'un sac à dos, les autres, tous ceux qui portent
un sac à dos le portent le plus haut possible, pas en Catalogne où tout le monde
le casse sous le cul.
Les professeurs sont déjà commencer d’aller plus rapide, mais certains continuent
de nous dire que nous ne faisons rien quand ils font faire travail.
Mercredi, j'ai dû prendre le bus scolaire tout seul mais je savais comment arriver.
À l'école, nous avons fait du théâtre au lieu du français. Nous devons entrer dans
une salle aux pieds nus, puis chacun, tour à tour, a regardé tout le monde, a pris
une profonde inspiration et a dit son nom.
Après les cours, nous sommes allés manger au KFC, tout était très bon. Plus tard,
nous avons vu le château et la cathédrale de Caen. De retour, nous sommes passées
par une manifestation qui était là. On m'a dit que le président voulait éliminer
certaines lois et que les gens n'étaient pas d'accord. On le considérait comme une
grande manifestation mais je le considérais comme une petite.
Vers 15h00, nous avons pris le tram via pour aller dans un centre commercial. Nous
sommes entrés dans un magasin où j'ai vu un porte-clés que j'aimais beaucoup,
quand je suis allé à l'acheter, l'homme a vu que j’étais espagnole et il me l'a
donné. Je ne sais pas s'il me l'a donné car j’étais espagnole ou pourquoi c'était
bon marché mais cela m'a aussi fait plaisir.
Plus tard, nous avons repris le tram via et avons passé un moment très long
jusqu'à ce que sa mère vienne nous trouver en voiture pour rentrer à la maison.
Des de que vam començar encara no he fet ni biologia ni física i química per què
els professors no venen, aquí a França les vagues se les prenen molt seriosament.
Al final vaig poder deixar tecnologia. També he deixat geografia ja que era molt complicat i
diferent de com ho fèiem a Catalunya.
El dilluns vam anar cap a musculació, que són dues hores a la setmana fent màquines.
Al acabar la classe estava plovent i ni la Carla ni jo portàvem paraigües així que vam estar
caminat sota la pluja 15 minuts fins a arribar al institut. Ens vam mullar, òbviament, però va
ser divertit.
Els dinars sembla que estiguin alternats; un dia alguna cosa bona i el següent no.
Però tot es comestible.
El tema dels horaris m'agrada molt, això de no anar a una classe quan el professor falta
et dona una mica de descans i llibertat. Quan els hi vam explicar a les franceses que a
Catalunya això no passava, sinó que venia un altre professor per substituir-lo es van sobtar
una mica i diria que no els hi va agradar gaire la idea. Crec que recordaré sempre la seva
reacció.
També m'ha sobtat molt que un mateix dia es possible que
repetim assignatura i això és una mica angoixant. La majoria de noies de
l'institut van amb bolso en comptes de amb motxilla, a més, tothom qui porta
motxilla la porta el més amunt possible, no com a Catalunya que tothom la parta
per sota el cul.
Els professors ja comencen a recuperar el ritme de classe
tot i que alguns continuen dient nos que no fem res quan manen de fer algun
treball.
Dimecres vaig haver de agafar el bus escolar (que es un
autobús) tota sola però vaig saber arribar.
A l’escola, en comptes de fer francès vam fer teatre. Havíem de entrar en una sala descalços
i ens vam posar tota la classe en rotllana, llavors cadascú, per torns, va mirar
a tothom, va respirar profundament i va dir el seu nom.
Després de les classes vam anar a menjar al KFC, tot estava
molt bo. Més tard vam veure el castell de Caen i la Catedral. Tornant vam
passar per una manifestació que hi havia. M’han explicat que el president vol
eliminar algunes lleis i la gent no està d'acord. Elles consideraven que era una manifestació
gran però jo la vaig considerar bastant petita.
Sobre les 15:00h vam tornar a agafar el tram via per anar a
un centre comercial. Al arribar-hi, després de donar moltes voltes i entrar a
moltes botigues vam entrar en una botiga on vaig veure un clauer que em va
agradar molt, quan el vaig anar a comprar el senyor va veure que era espanyola
i me'l va regalar, no sé si me'l va regalar perquè era espanyola o per què era
molt barat però igualment em va fer molta il·lusió.
Més tard vam tornar a agafar el tram via i vam estar una
bona estona fins que va venir la mare a buscar nos en cotxe per marxar a casa.
Dijous ens vam saltar l'horari totalment perquè en comptes
de fer el que posava vam estar fent mates totes les hores. Vam acabar a les
14:00h i a les 16:30 em va venir a buscar el germà per anar a casa.
Divendres no m'agradava el menjar de la cantina i com que la
Carla no pot menjar a la cantina els divendres vam aprofitar per menjar una
pizza en un banc.
A la tarda vam tornar a anar amb la família a comprar en el
mateix supermercat que la setmana passada. Després vam estar donat voltes amb
el cotxe durant una bona estona fins que vam trobar algun lloc on venien
pizzes. Llavors vam tornar a casa ja molt tard i vam sopar.
CAP DE SETMANA:
Dissabte va venir la germana amb la seva parella i els seus dos fills a dinar, vam menjar
patates fregides i pollastres.
Al acabar vam anar a una botiga de roba d'esports. Més tard vam anar tots una altra
vegada a casa el seu tiet. Vam encarregar el menjar: ells carn i patates, l'Adeline un taco
i jo una pizza.
Diumenge pel matí vam estar mirant “Riverdale”. Després de dinar ( les sobre de la pizza
del dia anterior ) vam anar a casa d’un familiar. Llavors vam donar una volta en cotxe per
un poble. I al tornar a casa vam seguir mirant “Riverdale”. l'Adeline no es trobava gaire bé
així que no va sopar, jo en canvi vaig menjar 3 creps de xocolata. Es veu que el 2 de febrer
és tradició menjar crepes. Tot seguit me’n vaig anar a dormir.
Aquest cap de setmana no vam fer gaires coses però el temps
tampoc va ajudar gaire.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada